DEL NO RES FER UNA CANÇÓ

Les cançons d'abans, de qualitat, eren autèntics poemes que hom escoltava i realment ens suggerien moltíssimes coses.

Podem dir que durant el segle XX van sorgir al llarg i ample del Món van sortir un munt de grans artistes que, fd'alguna manera, ens van alegrar la vida amb cançons, uns cops més romàntiques, uns altres més ballables, com el rock and roll.

França, també Espanya i, sobre tot, Itàlia, van donar nombrosíssimes veus que, d'alguna manera, han fet Història en aquest fascinant món que és el de la música.

Si ens ho mirem detalladament, aquells anys van ser, per d'alguna manera dir-ho, "de glòria" pel món musical.

La qualitat musical, però, ha baixat també al llarg dels anys i, sobre tot, els asidus de les "cançons de l'estiu" han anat fent coses cada cop més poc elaborades que, amb poques paraules, es fan dir cançons.

Els qui no composen, però, també es dediquen a fer una altra cosa que, en definitiva, també resta qualitat a les cançons de tota la vida; verionar-les en un estil diferent d'aquell en el que foren creades. Sembla que, d'alguna manera, la sequera també arriba a la inspiració.