GUERRES

FINS QUÀN MENJAREM GUERRA?


De ben segur que tots hem vist, o al menys sentit parlar, d'una pèl·lícula, de títol "Jocs de Guerra, on un noi amb el seu ordinador personal aconsegueix introduïrs-se a la "WOPR", una màquina militar programada per "jugar a la guerra", comptar les baixes i "millorar-ne els resultats". Tot això en la ficció i fantasia d'un senzill joc informàtic d'estratègia.

Antigament, i podem veure-ho a moltes cintes de caire històric, com "Juli Cèsar, Conqueridor de la Gàl·lia" o "Alatriste", recentment estrenada a les pantalles espanyoles, de quina manera es barallaven els exèrcits "enemics", a cops d'espasa... Morien uns quants soldats de cada bàndol, es signava un armistici, o no, segons els convingués a uns i altres, i, en moltes ocasions, aquí no passava gairebé res més.

Dissortadament, però, la guerra actual no és això ja que, a més dels militars, els autèntics "actors" de les guerres, en surten damnificades persones que no tenen res a veure amb els conflictes armats; com la gent gran, les dones i els infants.

I és que no hi ha pitjor injustícia i il·legalitat que una guerra en que les armes, cada cop més sofisticades i ppoderoses, destrueixen cada vegada més i més extensions de terreny i vivendes i deixen més i més persones innocents damnificades.

I és que, pel que podem veure, ningú no ha fet cas a allò que "Josuah", nom en clau re l'ordinador militar de la pel·lícula, recomana al final de la mateixa: "EN AQUIEST JOC, L'ÚNIC MOVIMENT VÀLID PER A GUANYAR-LO ÉS NO JUGAR". I "No jugar" en aquest cas, seria equivalent a no fabricar ni vendre armes. En conseqüència, s'acabarien les guerres.