S'acosten les Festes de Nadal, unes diades en que ens venen a la memòria moltes coses; aquélla infància que va quedar enrere, possiblement allò que de petits voliem ser i no vam aconseguir, bé per que no es va donar l'ocasió, bé per que altres circumstàncies de la vida ens ho van impedir de totes, totes...

També ens vene a la memòria aquélles persones amb les que vam viure moments agradables, i que avui no estàn entre nosaltres, persones que, possiblement van passar per la nostra vida de manera tan fugissera que, ni tan sols vam tenir la oportunitat de conèixer a fons.

I és que, com diu la cançó, és trist passar aquestes festes sense véure'ls riure al nostrte voltant, sense sentir la seva veu que, possiblement, vam enregistrar un dia, i que és l'únic record físic que ens queda d'ells.

Peròp, certament, no és al record físic, si no al record en la nostra memòria, i al fet que, passi el que passi, aquélls que ja no hi són, sempre estàn en el nostre cor.

Molt bones Festes a qui pugiio llegir aquestes línies que, segurament, us faràn evocar els vostres éssers estimats que ja no hi són...