TAN POLÈMICA ÉS L'EDUCACIÓ CIUTADANA?

Recordo que, de petit, m'explicaven el fet que a l'escola s'estudiava "urbanitat", una assignatira que ensenyava els llavors infants a ser homes i dones de profit, una matèria que, segons m'explicaven, ensenyava a respectar les persones.

Aquélla matèria, però, quan jo anava a escola, no existia com a tal, i en el seu lloc estudiavem una cosa que s'anomenava "Formación del Espíritu Nacional", una mena d'estrany adoctrinament que el règim franquista es va treure de la mànega per, possiblement, perpetuar-se en els qui ara portem amb el nostre treball les regnes del país. La religió, catòlica, sí que existia com a tal, això si, com una matèria per aprendre's "de memòria". Evidentment, sense entendre què era el que s'"estudiava". Tot això, naturalment, amb el vist-i-plau no només del propi règim, si no de la mateixa Esglesia Catòlica.

Les noves lleis de l'ensenyament que, evidentment, han portat nous noms als diversos cicles de l'educació, també han portat amb elles una sèrie de noves matèries o grups de matèries.

Una d'elles, la més `polèmica, s'anomena "Educació Ciutadana". Vé a ser com l'antiga "Urbanitat", doncs tracta temes com ara el respecte pels demés, la manera de combatre la violència domèstica, un dels càncers de la nostra societat, i altres temes, encaminats tots ells al respswcte i la tolerància entre tots.

Segons sembla, la nova matèria, que començara a impartir-se aquest curs que vé a l'ESO, no acaba d'agradar a l'Esglesia, concretament la Conferència Episcopal ja ha alçat el crit al cel, titllant d'"adoctrinament" aquella matèria.

És cert que existeix un Déu, un Ésser Suprem, just, que no ens diu ni còm hem de vestir ni què podem o no menjar per tal de "complir els preceptes". Això és imposició de conveniència. El que sí que aquest Déu accepta és el respecte dels uns als altres, l'amor i la no-violència.

I si la nova matèria ensenya això precisament, no hi ha cap, ni una, raó per que els bisbes es posin les mans al cap.